El drac cuiner

Hola a todos! Aquí ponemos otro cuento escrito por Mikel Rius i Vicente. Es una historia muy divertida sobre un Dragón cocinero. Muchas gracias Mikel por esta historia!

EL DRAC CUINER

Vet aquí una vegada en un país molt proper, un poble molt petit que
vivia en pau i germanor. Tothom es coneixia, s'ajudava en el que podia
i sempre hi havia una estona per parar a xerrar amb el veí tot fent
una bona cervesa.

Però un dia, va començar a passar coses ben estranyes... Anaven
desapareixent tot de menjars! I no us penseu que només eren pas coses
petites com cols, ous o patates... si no fins i tot una vaca sencera!

Ningú sabia què passava, era tot un misteri! Tothom estava molt
preocupat, no podia pas ser això! Van estar debatent a l'assemblea de
veïns i van consensuar que prepararien una trampa. Van posar a la
plaça del poble una taula amb els millors productes de l'hort i la
granja.

A mitja nit, van sentir un soroll molt gran i va aparèixer un drac
enooooorme amb un sac q el va omplir amb tot aquell menjar. Els
vilatans estaven congelats: Quina por! Quin drac més gran! Van veure
com ho agafava tot i marxava de nou pel camí del bosc fosc.

De nou es van aplegar totes les vilatanes i van decidir que marxarien
4 valentes a cercar el drac i veure que fer amb ell. Així, quatre
valentes van agafar el camí del bosc fosc i van marxar fins la casa
del drac, una vella cova que ningú hi anava des de feia anys.

Quan van arribar van veure quelcom mooolt sorprenent. Aquell ferotge
drac, estava amb un barret de cuiner i un davantal, tot tallant
verdures, mentre fumejava una gran olla. Així vestit, les va mirar i
va dir... Hola!! Què voldreu provar el meu estofat??!?? Sí!!
Si-us-plau!!

No les va deixar badar boca. Les va fer entaular i tastar uns bols
fumejants que estaven... boníssims!!! Les vilatanes estaven tan
entusiasmades que es van oblidar què havien anat a fer allà i van
repetir, repetir i repetir... fins que van caure d'esquenes per fer
una migdiada.

La gent del poble estava amoïnada al veure que no tornaven. I van
decidir enviar quatre persones més a veure que havia passat. I va
succeir el mateix! Es van entaular i vinga menjar d'aquell estofat tan
bo! I, de nou, es van tornar a dormir.

I així, anant de quatre en quatre, va acabar tot el poble allà. Davant
de la cova del drac estaven tots amb la panxa tipa i ben feliços
dormint la migdiada. El drac estava ben content: no es podia fer més
honors a un cuiner!

Quan es van despertar, els vilatans van felicitar a aquell drac tan
bon cuiner però li van explicar que no es pot agafar les coses dels
demés sense demanar permís. El drac es va disculpar i van arribar un
acord que els va posar contents a tots: Van ajudar al drac a obrir un
restaurant a la cova i canviaria els menjars per dinars.

I encara avui, si aneu per aquells volts, podreu tastar el millor
estofat del món fet per un drac cuiner i, en acabat, fer una migdiada
davant la cova.

I conte contat, conte acabat!